Actualitat

 


21-01-2016 |

Presentació de l’informe Comparación Internacional del Sistema Universitario Español

El dilluns 18 de gener va tindre lloc a Madrid la presentació de l’informe Comparación Internacional del Sistema Universitario Español.  Aquest és un informe que ha estat encarregat per part de Crue Universidades Españolas a la Cátedra UNESCO de Gestión y Política Universitaria de la Universidad Politécnica de Madrid amb la finalitat de comparar el sistema universitari espanyol amb els d’altres pertanyents a l’entorn internacional més proper. Tres han estat els principals incentius que l’han promogut: la rendició de comptes, la internacionalització i el paper de les institucions universitàries en el desenvolupament.

L’informe recull informació disponible de les bases de dades globals en l’àmbit de l’educació superior de que disposen diferents organismes com per exemple l’Eurostat, la Organización para la Cooperación  y el Desarrollo Económicos o el Institute for Statistics de la UNESCO. Els temes sobre els que tracta la monografia s’han escollit partint d’una definició conjunta per part de Crue i la Cátedra UNESCO de les prioritats que afecten les universitats, i l’elecció dels països objecte de comparació s’ha fet segons criteris de representativitat dels principals models universitaris presents a Europa. Així els països comparats són Espanya, Portugal, França, Itàlia, Grècia, Països Baixos, Alemanya, Suïssa, Àustria, Suècia, Dinamarca i Regne Unit.

L’informe s’estructura en sis capítols que recullen informació, entre altres qüestions, sobre l’estructura dels sistemes d’Educació Superior a Europa, la distribució de la població amb estudis terciaris, la matrícula de graus, màsters i doctorats, la internacionalització de la demanda, el programa Erasmus, el sistema d’ajudes, la producció científica, la financiació i despesa educativa i els principals resultats del Sistema Universitari Espanyol en diversos rànquings internacionals.
Especial èmfasi es fa en la demanda existent en els estudis d’educació superior, sent una part essencial de la monografia conèixer el perfil dels i les estudiants que hi accedeixen i que es mantenen: quines són les seves preferències formatives, si existeixen diferències segons gènere i en quina mesura, quina magnitud tenen els estudis de màster respecte als de grau, quin és el perfil dels i les graduades que accedeixen a programes Erasmus, etc.
Així, per exemple, en el cas del perfil dels estudiants matriculats en estudis universitaris i la seva distribució segons el gènere, l’estudi posa en relleu que, de manera general en tots els països, per al nivell 5A (estudis de grau) la proporció de dones és lleugerament major que la d’homes, mentre que al nivell 6 (estudis de doctorat) la dinàmica s’inverteix.
Pel que fa a l’àmbit d’estudi, un/a de cada tres estudiants del nivell 5A ho fa en el camp de les Ciències socials, educació comercial i dret; el segon camp amb més matriculació és Enginyería, Indústria i Construcció; en tercera posició estan Humanitats i Arts (a Espanya aquesta plaça la ocupa la rama de Salut i Serveis Socials) i, per últim, les carreres menys demandades són les emmarcades en la rama d’Agricultura i de Serveis. En el nivell 6, però, la tendència canvia i les Ciències i Enginyeria presenten una major concentració de demanda respecte el nivell anterior.
Un altre aspecte interessant a conèixer és la proporció d’estudiants de doctorat respecte els estudiants de grau/llicenciatura, per a la qual cosa s’ha elaborat una ràtio que posa en relleu fortes divergències entre països. Les majors diferències s’observen entre Suïssa, on per cada 9 estudiants de grau/llicenciatura hi ha 1 estudiant de doctorat, i Dinamarca, amb una ràtio de 24,5:1. A Espanya hi ha 1 estudiant de doctorat per 23 de grau/llicenciatura. És destacable, també, que en tots els països la ràtio és més elevada per a dones que per a homes.
En relació a la internacionalització, l’informe mostra que el sistema espanyol és el que rep menys percentatge d’estudiants internacionals d’estudis superiors, amb un 2,8% sobre el total de matriculats/des, enfront Regne Unit que és el que més en rep (17%). De manera general, tots els països reben més estudiants que els que envien.
En contraposició amb l’anterior punt, pel que fa a la mobilitat Erasmus Espanya destaca sent el país que més estudiants envia i rep; el global d’erasmus que entren i surten representen gairebé el 30% del total europeu. El camp que més demanda genera, tant a Espanya com al conjunt dels països europeus, és el de les Ciències Socials, educació comercial i comerç seguit per Humanitats i Arts.
Respecte l’esforç econòmic que cada país destina en ajudes i beques a l’estudi (el % sobre el total del PIB) el valor més alt el marca Regne Unit amb un 0,99% enfront països com França o Suïssa amb un 0’10% ambdós. Espanya se situa lleugerament per sobre d’aquests dos, amb un 0’11%.
Si parlem de despesa total en educació, el promig és de 5,8% del PIB. Sobre aquest percentatge, aproximadament un 25% es destina a educació superior. Pel que fa al percentatge global del PIB en educació superior hi ha diferències constatables entre països; mentre que la mitjana és de 1,4% Dinamarca, Països Baixos i Suècia encapçalen el rànquing destinant entre 1,7% i 1,9%. Alguns com Espanya, per exemple, no arriben a la mitjana (1,3%). Una altra manera d’analitzar aquesta inversió és a partir de calcular la despesa que cada país fa en relació amb el número d’estudiants matriculats. Portugal és el que menys hi dedica, amb una despesa de 9.640€ per estudiant. Seguidament trobem Itàlia (9.993€) i després Espanya (13.933€). Els que més hi dediquen són alguns dels països esmentats anteriorment: Dinamarca (21.254€), Suècia (22.090€) i Suïssa (24.287€).
Finalment, i pel que fa al perfil dels i les estudiants ja graduades, l’informe destaca que en general el percentatge de dones és lleugerament major en tots els països estudiats. Això està relacionat amb el fet que, com s’ha vist, el percentatge de dones matriculades és també major en aquests mateixos països. En relació a la distribució per camps d’educació, i en el cas d’Espanya, un 29% ho està en el camp de les Ciències Socials, educació comercial i Dret, un 18% en el d’Educació, un 15% en el d’Enginyeria, Indústria i Construcció i, en la mateixa proporció, en Salut i Serveis Socials. Els percentatges menors es troben en el camp de Ciències i Humanitats i Arts (amb un 8%), en el de Serveis (5%) i, per últim, en Agricultura (2%). Link a l'informe.

Ver más noticias