Actualitat

 


08-03-2016 |

Dia Internacional de les Dones, també a la universitat

Especialment en un dia com avui, 8 de març, en què es celebra el Dia Internacional de les Dones, però de la mateixa manera la resta de dies de l’any, cal no perdre de vista que el repte per la igualtat efectiva i real afecta totes les institucions i àmbits de la vida social i que, per tant, la universitat no n’està exempta. La desigualtat estructural entre dones i homes es manifesta en les institucions d’educació superior de manera diversa, però on més s’evidencia és en l’accés i permanència a la carrera acadèmica i investigadora i en l’accés als llocs de responsabilitat, prestigi i presa de decisions.

Aquest fenomen, anomenat sostre de vidre, fa referència a una barrera invisible que s’interposa a la part alta de la carrera laboral de les dones. No és percebuda per gran part de la societat perquè no està basada en impediments explícitament discriminatoris cap a elles, sinó que és fruit de determinats comportaments i percepcions socials que estan en la base de la organització social. Es tracta del mecanisme que actua entre el fet de que, per exemple a la UB, la majoria (entre un 60% i 70%) de persones que accedeixen, es graduen i obtenen titulacions en tot l’àmbit de la universitat siguin dones mentre que el percentatge que representen de PDI sigui d’un 45,5% i, dintre d’aquest, el percentatge de càtedres que ocupen estigui al voltant del 20%. Això es coneix com “l’efecte tisora”.

El sostre de cristall afecta molts altres sectors laborals, però alguns estudis com el de Techo de cristal en la universidad. Si no lo veo no lo creo de Matus i Gallego (2015) publicat recentment, subratllen que mentre que en aquests altres sectors la tendència que ha seguit ha estat la de lleuger descens en els darrers anys, a la universitat s’ha mantingut constant. Durant la seva recerca, a més, han detectat que la percepció sobre l’existència d’aquest fenomen és força baixa en general però sobretot entre els i les investigadores més joves (una visió optimista que podria deure’s a una interiorització del discurs de la igualtat), mentre que entre les catedràtiques i catedràtics de més de 40 anys la percepció és lleugerament major. Amb tot, una de les conclusions generals de l’estudi posa de manifest que, segons les valoracions del personal docent entrevistat, s’ha avançat poc en els darrers deu anys en la eliminació del sostre de vidre.

Des d’una altra vessant, com demostren altres estudis, la desigualtat estructural de gènere s’evidencia a la universitat amb l’existència de carreres marcadament feminitzades o bé masculinitzades, fruit de les expectatives generades en etapes anteriors relacionades amb estereotips i rols de gènere. Un dels motius que explicaria la poca presència de dones en les carreres cientifico-tècniques estaria en que aquestes carreres estan pensades des de la hegemonia dels valors masculins, com assenyalen Pérez-Carbonell i Ramos Santana (2014) en el seu estudi Preferencias de los y las estudiantes universitarias sobre el empleo desde una perspectiva de género. Segons aquestes mateixes autores, això està relacionat amb la segregació horitzontal i vertical del mercat de treball, que atorga menys valor i prestigi social a aquelles ocupacions marcadament femenines (com, per exemple, infermeria, ensenyament on predominen les dones).

El compromís social de la universitat amb la igualtat real de gènere ha de ser, per tant, actiu i constant. En aquest sentit, a nivell de la Universitat de Barcelona cal destacar la feina que es duu a terme des de la Unitat d’Igualtat amb la elaboració, entre altres, del Pla d’Igualtat i del Protocol per a la prevenció, la detecció i l’actuació contra les situacions d’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe o d’orientació sexual. Durant aquest setmana ha coordinat els diferents actes que se celebren diverses facultats de la Universitat de Barcelona amb motiu del 8 de març, i que podeu consultar aquí.

Ver más noticias