Actualitat

25/02/2020

Enfortint l'equitat participativa a totes les etapes del sistema educatiu

Amb l'objectiu d'assegurar la igualtat d'oportunitats en l'accés i permanència a l'educació, l'equitat educativa en totes les etapes i un ensenyament públic de qualitat com a garantia del dret a l'educació, la revisió i reforma del sistema de beques es perfila com a immediata.

Entre altres mesures, aquestes millores consistiran a augmentar el finançament de les beques, millorar els ajuts, amb especial atenció als ajuts concedits per raons socioeconòmiques, modificant el primer llindar de renda per ampliar l'accés dels sol·licitants amb més baixos recursos, i resoldre les convocatòries abans de començar el curs acadèmic. Igualment, es baixarà la nota mínima a 5 per poder accedir a les beques i es preveu l'eliminació dels coeficients variables i la revisió dels criteris de reintegrament de les beques. Aquesta revisió del sistema de beques també es marca l'objectiu de facilitar la mobilitat i la residència de l'alumnat del mitjà rural.

Es vol crear una estratègia del sistema estatal de beques per a la pròxima dècada i revisar l'estructura dels llindars i dels requisits acadèmics per guanyar en progressivitat i en igualtat d'oportunitats. De la mateixa manera, es pretén que aquests ajuts siguin compatibles amb la vida laboral, flexibilitzant les opcions per així reduir l'abandonament dels estudis. Totes aquestes iniciatives es duren a terme amb el consens de la totalitat de la comunitat educativa i en el marc del Observatorio de Becas com òrgan encarregat de vetllar per l'equitat, eficiència i transparència del sistema de beques.

Notícia a Publico.es  i  Europapress


19/02/2020

Els estudis de doctorat i la connexió amb la societat

La notícia de El Mundo, recull les xifres publicades per l'OCDE que confirmen que des del punt de vista professional és millor tenir un doctorat, ja que a part d'aprofundir en el coneixement específic i la formació, facilita la incorporació en el món laboral. En el seu informe Panorama de la Educación 2019, diu que el 5% dels doctors tenen més possibilitats de trobar feina que els que només tenen un màster.
Tanmateix, sembla que no tots els títols de doctor que s'obtenen en l'estat espanyol, són rellevants per a les nostres necessitats. En els casos dels doctorats que no pertanyen a les àrees relacionades amb l´I+D es veu més com una qüestió de prestigi.
Segons els experts, un dels problemes històrics és la desconnexió entre el treball teòric que fan els investigadors i la seva producció pràctica en el sector productiu, de la mateixa manera que les tesis investigades haurien de cobrir necessitats pràctiques, aportar coneixement i respondre a les necessitats reals de la societat.
Segons l'OCDE un 0,7% de la població espanyola d'entre 25 i 64 anys té un doctorat, percentatge lleugerament inferior a l'1,1% de la Unió Europea. Aquesta data, potser és conseqüència també i reflecteix un fet característic que és que el sector industrial espanyol està format bàsicament per pymes. Aquest fet es considera un factor en contra a l'hora d'incorporar els doctors al teixit productiu i en un món laboral on cada cop més s'automatitzen els processos, la formació del doctorat aporta un marc teòric i un pensament crític que permet resoldre problemes mitjançant un mètode científic.

Notícia a El Mundo


10/02/2020

L’informe Universidad Española en Cifras (CRUE) conclou que les beques Wert són regressives i excloents amb els alumnes

D’acord amb la notícia de eldiario.es, l'últim informe de la CRUE (Conferencia de Rectores de Universidades Españolas) demostra que el mètode de beques que va dissenyar l'exministre d'educació José Ignacio Wert és excloent. Aquest model de beques i ajudes a l’estudi  va implantar que, per mantenir la beca, a partir del segon curs s'hi havia d'aprovar tot el curs anterior o el 80% dels crèdits amb una nota mitjana d'entre 6 i 6,5 en funció del grau. Amb aquesta nova mesura es va trencar el funcionament històric de les beques que es mantenia amb aprovar les assignatures.

En l'informe es pot llegir que aquests nous requisits acadèmics deixen fora més de 45.000 alumnes que complint les condicions econòmiques per accedir a la condició de becari es veuen obligats que les seves famílies facin un esforç extraordinari i en alguns casos hagin d'abandonar els estudis. Llavors són gairebé 50.000 estudiants que perden la beca perquè no arriben als requisits acadèmics requerits, però que per la seva renta els hi correspondria.

En educació la situació socioeconòmica de les famílies influeix directament en el resultat acadèmic, que sempre afavoreix als més adinerats, però està estudiat, per exemple a PISA, que en igualtat de condicions els resultats serien els mateixos.

L'informe de la CRUE també ha avaluat quin cost té pel país l'abandonament universitari prematur, qüestió que es relaciona en cert grau amb la mesura Wert. Molts estudiants deixen els seus estudis perquè perden la beca i no es poden pagar la carrera.
Es va estudiar la generació d'estudiants que va entrar en el curs 2013-14 i es va analitzar els que ho van deixar, en quin curs i calculant quan es va invertir en ells (encara que un estudiant no gaudeixi de beca, estudiar a la universitat està subvencionat). En total i segons els rectors es van perdre 323 milions d'euros en les universitats públiques i 75 milions d'euros en les privades.

Notícia a: eldiario.es

La Universidad Española en Cifras

La Universidad en Cifras. Resumen Ejecutivo

Presentación la Universidad en Cifras


03/02/2020

La inclusió com assignatura obligatòria del sistema universitari espanyol

La inclusió de l’alumnat i altres membres amb discapacitat de la comunitat universitària en l’ensenyament superior es promourà mitjançant una aliança institucional entre la Conferencia Estatal de Defensores Universitarios (CEDU) i el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI)

Totes dues institucions han signat un conveni on s'estableixen unes línies de cooperació amb la finalitat de recolzar la dimensió inclusiva de les persones amb discapacitat del sistema universitari espanyol i fer un estret seguiment perquè els membres de la comunitat universitària amb discapacitat pugui exercir els seus drets i desenvolupar-se personalment i acadèmicament.

Tanmateix, s'ha destacat com en aquesta última dècada, quan les lleis estatals i la regulació de la universitat han avançat, hi ha hagut resultats positius per a la inclusió a la universitat. De la mateixa manera que s'ha insistit en la importància de la col·laboració i proposta de solucions per part de la societat civil, la predisposició a rebre i compartir coneixements entre tots, i estudiar les situacions de discriminació i de falta d'igualtat que es puguin produir.

Notícia a CERMI (Comité español de representantes de personas con discapacidad)


16/01/2020

Les Carreres Universitàries amb més futur laboral estan relacionades amb la tecnologia i la salut

Tanmateix cal destacar que una investigació alerta del risc real de quedar-se fora de la Revolució 4.0

En plena era de la robòtica, la intel·ligència artificial, la biotecnologia o els vehicles autònoms, les xifres d'alumnes matriculats en les titulacions STEM han caigut un 30,5% des del curs 2000-2001, fet que anticipa un futur tecnològicament dependent i un risc real d'estar fora de la Revolució 4.0. Les sigles STEM es refereixen a les titulacions de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Segons l'estudi "La contribución socioeconòmica del sistema universitario español", només un 18,4% d'estudiants a l'estat espanyol es matricula en les enginyeries i un 5,9% per les ciències. Si comparem aquestes xifres amb altres països de la Unió Europea, queda reflectit que el país patirà en un futur no molt llunyà un dèficit de professionals en sectors bàsics per al desenvolupament de la societat del coneixement i la tecnologia, a part d'ampliar l'escletxa de gènere respecte a la inserció laboral i salarial a causa del fet que les estudiants femenines tenen encara menys predisposició a escollir aquests estudis tècnics.

Per tant en aquesta investigació realitzada per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) queda reflectit que s'han d'impulsar modificacions en el marc normatiu perquè aquestes titulacions tinguin una presència mínima i obligatòria en les universitats, tanmateix també es reclama que aquestes millores es puguin implementar d'una manera àgil i alerta de l'excessiva lentitud de la burocràcia institucional.

Aquesta investigació coincideix amb el rànquing que elabora anualment el Departament de Treball dels Estats Units amb les carreres universitàries amb més futur. Per elaborar-ho primer fa una recerca amb els 100 treballs que tenen més demanda d'ocupabilitat. Per realitzar aquesta última llista han agafat com a referència les xifres des de 2016 i han estimat així, quines són les carreres amb més futur de 2020 a 2026. Encara que són xifres referents de la població dels Estats Units, la seva estabilitat econòmica marquen un punt en comú que es pot aplicar a altres països desenvolupats.

Segons aquesta publicació, les carreres amb més futur l'any 2020 són:
Enginyeria de software, Odontologia, Infermeria, Medicina, Matemàtiques, Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Màrqueting, Òptica i Optometria, Dret, Arquitectura Tècnica, Administració i Direcció d'Empreses, Veterinària, Enginyeria Informàtica, Enginyeria Mecànica, Psicologia, Economia, Logopèdia, Enginyeria Civil i Farmàcia.

Aquest llistat coincideix amb les disciplines STEM i les carreres relacionades amb les ciències de la salut que també són les més demandades a l'estat espanyol. Tanmateix l'informe elaborat pel Randstad Research diu que 390.000 llocs de treball dels 1.250.000 que es crearan en els cinc anys vinents, seran demandats perfils específics de carreres tecnològiques i ciències de la salut. Entre les carreres millor pagades, segons un informe d'InfoJobs de l'any 2019, àrees com l'arquitectura, gestió de projectes o informàtica són les carreres que tenen un sou més elevat. Per una altra banda, l’estudi també mostra que l'atur dels titulats universitaris es troba per sota dels demandants de treball que només tenen la formació obligatòria (un 11,36% davant d'un 16,83%).

Notícia a El País

Notícia a Universia


02/12/19

L’estudiant universitari és el perfil més desitjat per les empreses

Actualment el perfil més desitjat per les empreses és el jove universitari, malgrat que la major part d'ells viuen amb els seus pares, les empreses valoren el potencial. La major part dels alumnes matriculats en els centres universitaris pertanyen a l'anomenada Generació Z, que són els nascuts entre l'any 1994 i 2010. Segons els experts, aquest jove universitari té un perfil que disposa de més temps lliure i dediquen gran part del seu pressupost a viure experiències.

L'estudi d'Inserció laboral dels graduats universitaris, realitzat l'any 2014 constata que el sou base dels graduats arriba de mitjana als 22.578 euros justament en acabar la carrera i supera els 23.735 euros després de quatre anys. Per tant, tenen previst que quan tinguin entre 30 i 35 anys tindran una renta més alta que la que tenien quan van començar a treballar.

El sector bancari és un dels més interessats en el perfil de jove universitari, és per això que ofereixen ofertes especials per fidelitzar-los a llarg termini. Altres empreses del sector tecnològic i plataformes digitals ofereixen també atractives condicions als estudiants, així com empreses especialitzades en el consum d'experiències.

Per una altra banda, els joves actuals es defineixen com a consumidors poliamorosos, això vol dir que tampoc és tan fàcil aconseguir la seva fidelitat. Aquesta generació té en compte uns específics valors de marca que estan al voltant de la sostenibilitat en el més ampli sentit i com a estil de vida. 

Notícia a El Mundo


07/11/19

El currículum extraacadèmic i les competències transversals en una societat en constant transformació

El diari El País, es fa ressò de l'actual canvi en la tendència del desenvolupament i l'adquisició de competències i habilitats en la formació de l'estudiant. Aquestes eines esdevenen útils tant en el mercat laboral com per l'àrea personal i social és una tendència que va en augment. L'Agenda d'Educació Superior de la UE reconeix com són de necessàries aquestes qualificacions transversals per adaptar-se millor a un món actual que està en constant canvi i evolució. Antonio Ariño, catedràtic de Sociologia i vicerector de la Universitat de València, ho anomena com a "la tercera missió de la Universitat" o "currículum complementari".

Actualment en el món laboral no només es dóna valor als títols universitaris sinó que també es tenen en compte certes experiències i competències. Són altres aspectes del perfil de la persona com la seva capacitat de lideratge, de treball en equip, de ser proactiu, de ser hàbil amb la resolució de problemes, etc. I tota aquesta informació no es troba al currículum.

És per això que vicerectorats de les universitats posen en relleu que aquestes competències transversals que contribueixen a l'enriquiment del saber de l'estudiant han de convertir-se en un coneixement reconegut. En aquest sentit, es pronuncia Nuria Grané, vicerectora de la Universitat d'Alacant i presidenta de la comissió de treball de la conferència de rectors (CRUE) "Tenir la possibilitat de certificar les competències transversals seria fonamental. Busquen persones amb unes habilitats adquirides fora de l'aula en voluntariat, esports i activitats així". Per la seva banda, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats també ha indicat que "el Consell d'Universitats no ha abordat l'estudi del currículum complementari". Actualment es debat com incorporar-ho en un document oficial, com el Suplement Europeu del Títol i previsiblement es puguin fer avanços en aquesta direcció.

Notícia a El País 


29/10/19 

IX Fòrum Social i Emprenedor

El 24 d'octubre d'enguany es va celebrar el IX Fòrum Social i Emprenedor a la Facultat d'Economia i Empresa. Aquest esdeveniment anual aplega entitats d'economia social i projectes emprenedors amb l'objectiu de mostrar als estudiants uns sectors que, a més de contribuir socialment, són vies potencials d'inserció laboral.

Un any més, l'Observatori de l'Estudiant va participar per donar a conèixer els projectes que porta a terme i les possibilitats que s'ofereixen als estudiants amb relació al desenvolupament de propostes al voltant de les seves condicions de vida i estudi en la Universitat, de caràcter social, cultural, o qualsevol inquietud o iniciativa que vulguin desenvolupar en aquest espai de participació i d'aprenentatge no formal i col·laboratiu. Projectes de participació activa dissenyats per estudiants, sobre els estudiants i pels estudiants, recolzats per especialistes i personalitats de reconegut prestigi de la Universitat de Barcelona.

Si voleu saber més, visiteu la nostra pàgina web o poseu-vos en contacte a observatori.estudiants@ub.edu

                       


09/10/19

L’actual bloqueig polític afecta les subvencions per a les organitzacions estudiantils

La convocatòria de subvencions a associacions juvenils i federacions d'estudiants que acostuma a convocar-se en el mes de juliol o setembre, encara no ha estat publicada en aquest any 2019. Això fa que La Coordinadora de Representantes de Estudiantes de Universidades Públicas (CREUP) hagi denunciat l'actual situació política de bloqueig perquè té totalment paralitzats tots aquests ajuts.

Aquestes subvencions suposen una font de finançament imprescindible pel desenvolupament de les diferents activitats i tasques del teixit associatiu universitari, el fet de no gaudir d'aquests ajuts fa que la seva activitat es vegi desestabilitzada i compromesa.

Per part del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades han senyalat que encara que la convocatòria no ha estat publicada sí que està preparada i sortirà a la llum durant el mes d'octubre d'enguany. D'altra banda la CREUP també denuncia la retallada que ha passat de 300.000?€  l'any 2011 als 20.000?€ actuals, mentre que el nombre d'associacions continua sent la mateixa.

Notícia a Europa Press


03/10/19 I 

Les vocacions STEM davant dels canvis tecnològics

L'estudi "El desafío de las vocaciones STEM" que ha estat realitzat per l'Asociación Española para la Digitalización, DigitalES i que es basa en l'anàlisi de la situació actual, posa de manifest la preocupant davallada de les matriculacions en els estudis relacionats amb la ciència i la tecnologia. Aquesta inquietud ve generada per, als menys, 10.000 llocs de treball vacants en el sector tecnològic a Espanya per falta de professionals formats i qualificats. Aquesta tendència es calcula que anirà a l'alça d'aquí a l'any 2022, ja que la digitalització crearà uns 1.250.000 llocs de treball en el territori espanyol.

L'estudi ens demostra que l'arrel del problema resideix en què els estudiants no entenen les matemàtiques i el professorat reconeix, en un 72%, que no sap com transmetre aquest coneixement, alhora que també té algunes mancances en relació amb les tecnologies.

Tenint en compte que, actualment, la principal demanda d'ocupació es troba en l'àmbit de la tecnologia i enginyeria i que aquesta demanda va en augment, urgeixen canvis tant en la formació dels professionals docents, com en metodologies d'innovació pedagògica aplicades als estudis de ciència i tecnologia.

Tanmateix, els autors de l'informe, recomanen donar una altra perspectiva sobre els estudis STEM, que actualment es troben massa lligats al món tècnic. Mostrar l'impacte en la millora social que aquests estudis tenen, com la tecnologia que està darrere de tots els avanços mèdics, els projectes enfocats en la millora de qualitat de vida en països desenvolupats o preveure les catàstrofes naturals en temps rècord, l'avanç i desenvolupament de les ciències tecnològiques en matèria de reciclatge i sostenibilitat, etc.

D’altra banda, l'informe ens diu que la presència femenina és molt menor entre l'alumnat d'aquestes carreres. Des del curs 2010-2011 fins al 2016-2017, el nombre de matriculacions en carreres tècniques ha baixat un 28% en relació amb altres estudis, sent més alt, 33% l'increment en les noies. L'estudi demostra que això és degut a la combinació d'estereotips, les expectatives socials i la falta de referents científics en els quals les noies es veuen reflectides. L'informe assenyala que promoure l'impacte social que poden tenir les carreres STEM podria ser un factor que generés interès en l'alumnat femení.

Notícia a La Vanguardia


10-11-2016 |

Benvolguda als nous canvis

L’Observatori de l’Estudiant li dona la benvolguda al seu nou becari, Alex Urrego, que estarà en substitució de Andreu Munbrú, a qui desitgem el millor en el seu nou camí.

Des de l’Observatori hem volgut prendre’ns aquest canvi com una oportunitat per reorganitzar el treball dels nostres becaris i amb l’objectiu de contribuir a la seva formació transversal, hem integrat les funcions de gestió i anàlisis de dades.

Així doncs d’ara en endavant tots dos estaran a la vostre disposició per resoldre qualsevol tipus de dubte a: observatori.estudiants@ub.edu

Ver más noticias