Actualitat

 

09/09/2021

La participació i la implicació universitària dels estudiants de grau de la UB

Hèctor Xaubert, Oscar Planells, Abel Ávalos, Joan Manel Griñó i Xavier Gómez, tots ells membres del   Grup de Treball de Participació Política de l’Observatori de l’Estudiant, han elaborat l’informe “La participació i la implicació universitària dels estudiants de grau de la UB”. El punt de partida d'aquest informe va ser la definició de l’enquesta amb els respectius objectius i, en concret,  l’objectiu general de la investigació buscava aprofundir en el coneixement del perfil de l'estudiantat de la UB i conèixer-lo de forma transversal tot identificant les seves pràctiques de participació més rellevants.

A grans trets, els resultats sobre participació indiquen que el 91% de la mostra mai ha sigut representant estudiantil ni té intenció de ser-ho, mentre un 5% ho ha sigut en algun moment dels seus estudis. Les eleccions amb una participació més alta són les del Consell d’Estudis en què va votar un 18,3% de la mostra, mentre les eleccions a Rectorat i a Junta de Facultat sumen prop d’un 10%. És important remarcar que el problema de la participació està relacionat amb una falta d’informació, també condicionada pel nivell d’interès.

Tanmateix, aquest estudi no es centrava únicament en la participació a nivell institucional, sinó que partia d'una visió de la participació més sociològica i àmplia, tot incloent fenòmens com ara la participació online,l'associacionisme o la participació no convencional així com fent referència a variables sociodemogràfiques i polítiques més àmplies. De fet, segons els resultats d'aquest estudi la participació en les eleccions mostra una relació positiva i estadísticament significativa amb la participació online i la participació post-materialista o no convencional, però no mostra cap relació amb l’índex d’associacionisme.

En definitiva, a falta d'un anàlisi més en profunditat, els autors de l'informe remarquen que aquests diferents tipus de participació semblen retroalimentar-se, i que fenòmens com ara la participació de tipus postmaterialista està profundament relaiconada amb certes variables de tipus polític i sociodemogràfic.

L’informe el podeu trobar al següent enllaç: informe i dossier.

Informe a: Universitat de Barcelona

01/07/2021

L'equitat en la qualitat de la inserció: un anàlisis dels indicadors subjectius

Lidia Daza, Juan Llanes i Daniela Rojas, membres de l'Observatori de l'Estudiant, analitzen la qualitat de la inserció dels graduats catalans en situació d'ocupació tres anys després d'obtenir el títol universitari. La inserció s'estudia a partir dels indicadors subjectius del terme des de la perspectiva de l'equitat. Per tant, indaga sobre la satisfacció de la inserció al treball, la valoració que fan de les competències adquirides a la universitat i la seva utilitat en el mercat laboral, i si perceben equilibri entre la formació i el desenvolupament laboral.

Emprant una metodologia quantitativa, utilitzen l'Enquesta d'Inserció Laboral de Graduats Universitaris de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) per als anys 2014 i 2017. Una mostra estratificada per titulació en la qual han participat 17.337 i 15.563 respectivament.

Els resultats manifesten que les característiques estructurals dels titulats universitaris, especialment ser dona, i educatives, com tenir bones notes i haver estudiat un grau que no sigui de l'àrea d'Humanitats, contribueixen a configurar la seva percepció més positiva sobre la transició al mercat laboral en termes d'indicadors subjectius d'inserció. D'altra banda, l'anàlisi comparada entre les dues edicions evidencia l'efecte de la crisi econòmica i els indicis de recuperació, molt pronunciats en el cas de l'àrea d'Enginyeria i Arquitectura. Per últim, Bolonya i l'aprenentatge per competències han donat els seus fruits, tot i que és necessari seguir treballant en polítiques orientades al seguiment i acompanyament de l'estudiant en la transició a la feina.

Article a: Revista de Investigación Educativa (RIE)

20/06/2021

El repte d'estudiar i treballar a la vegada

L'Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya indica que un 60% dels estudiants compaginen estudis amb alguna activitat laboral, una xifra que va en augment des de la crisi del 2007.

Segons Marina Elias, treballar mentre s'estudia té efectes positius si el temps dedicat al treball és menor a 15 hores setmanals. En cas contrari és més probable empitjorar les notes, reduir el compromís i incrementar l'abandonament.

Tal com menciona Albert Sánchez-Gelabert, es van endurir les condicions pels estudiants amb múltiples responsabilitats des de la reforma de Bolonia de 2009, ja que l'avaluació continua implica romandre presencialment més temps a la universitat.

Estan sobrerepresentats dins un origen socioeconòmic inferior i per això les seves condicions socials es consoliden com un factor més de desigualtat educativa amb impacte tant en oportunitats d'aprenentatge com en resultats i oportunitats de graduació.

Notícia a: El País

26/05/2021

El Govern aprova una llei que sanciona el plagi, l'assetjament i les quintades a la Universitat Pública

El Consell de Ministres ha aprovat la tramitació de la nova Llei de Convivència Universitària. Un nou marc legislatiu que substitueix el Reglament de Disciplina Acadèmica de 1954 i té el propòsit de defensar els drets bàsics i les llibertats fonamentals mitjançant el diàleg i la mediació.

El procediment disciplinari només afecta l'alumnat de les Universitats Públiques. El projecte es basa en tres instruments: el mecanisme de mediació, el procediment de mediació i la creació d'una comissió de convivència.

No es podrà dur a terme una mediació en casos d'assetjament, violència de gènere, frau universitari o destrucció de patrimoni. En cas de no resoldre el conflicte a través de la mediació, les universitats aplicaran el règim disciplinari comprès per tres tipus de sancions: molt greus, greus i lleus. Les faltes poden comportar l'expulsió de dos mesos o tres anys de la Universitat.

Notícia a: ABC sociedad, Aulamagna, Público, El País, El Diario de la Educación y Universidades

20/05/2021

Adaptació de les universitats per promoure la inclusió dels estudiants

La tecnologia és una de les millors aliades en la millora de la inclusió educativa, ja que facilita la transmissió de coneixements adaptats a les necessitats de les persones.

Un 30,4% dels estudiants matriculats a les universitats espanyoles presenta una discapacitat física o orgànica, 11,8% té discapacitat intel·lectual o desenvolupament, 10% amb discapacitat sensorial i 3,9% amb discapacitat psicosocial o relacionada amb la salut mental.

Alguns exemples d'aquestes tecnolgoies són: la tiflotecnologia que permet l'adaptació de persones amb dificultats visuals o cegues; un escàner amb OCR que converteix a veu documents o articles científics; etc.

Factors molt necessaris, però no suficients perquè s'ha de continuar treballant per la integració d'aquestes persones en el mercat de treball.

Notícia a: El Economista

15/04/2021

El número de beques completes es dispara i el Govern planteja baixar la nota per obtenir-les.

Els universitaris amb beques completes s'han disparat els últims tres anys, passant de 89.376 beneficiaris en el curs 2018-19 a els 215.729 en el 2020-21.

Des de maig de 2018, la nota mitjana per optar a una beca és de 5, amb una part fixa i una altra que depèn dels assoliments acadèmics, però la nota per optar a una beca de màster és de 7.

És per això que el Govern planteja baixar a 5 la nota per becar a estudiants de Màster habilitants.

Notícia a: El Economista i El País

04/04/2021

Pel curs 2022-23, la CGPU acorda equiparar els preus mitjans dels màsters als preus mitjans dels graus

La Conferència General de Política Universitària (CGPU) ha enllestit un acord sobre els preus dels màsters, igual que va passar l'any passat sobre els preus dels graus. És un acord que fixa preus mitjans, un curs de màster habilitant variarà entre 701 € (a Galícia) i 1.107 € (a Catalunya).

No s'ha abordat una reducció dels preus als màsters universitaris no habilitants, de manera que la mesura afectaria al 39% de l'estudiantat de màster. I segueix pendent la resposta de petició estudiantil de reduir els preus de doctorat i successives matrícules.

Notícia a: El País i El Mundo

18/03/2021

Filosofia, Història o Periodisme, entre les carreres amb menor ocupabilitat; ADE i les enginyeries, les que major en tenen

Els titulats universitaris són els candidats més demandats. Segons Addeco, el 38,8% de les ofertes de treball inclouen entre els seus requisits tindre una titulació universitària.

El major o menor atractiu que pot arribar a una titulació per a una empresa depèn de diversos factors que ocorren de forma simultània, com la relació entre la tipologia d'estudis i els llocs oferts en aquest moment, l'equilibri entre l'oferta i la demanda de titulats en aquesta àrea o el grau d'experiència acumulada pel candidat.

Notícia a: 20 minutos

28/02/2021

Noves mocions aprovades pel Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE)

El CEUNE aprova mocions per equiparar el preu de màster al de grau, rebaixar les segones i successives matrícules i regular els preus de la tutela de doctorat.

També s'ha demanat un increment del pressupost de les universitats, homogeneïtzar dels criteris que determinen la modalitat de docència i avaluació, reformar el model estatal de beques i ajudes eliminant els requisits acadèmics, assessorament psicològic i pràctiques clíniques de qualitat i protegir a l'estudiantat de ciències de la salut en pràctiques.

Notícia a: Murcia Plaza

15/02/2021

El ministeri es compromet a crear una plataforma que agilitzi el pagament de les beques

Aquesta mesura es complementarà amb l'adelantament de la convocatòria i les bases de les ajudes a primavera.

La voluntat del Ministeri d'Universitats és crear un portal comú amb tota la informació de les beques estatals i autonòmiques i on es permetrà la comprovació digital de les dades. 

A més, el Govern estudia reduir la nota mitja de 6,5 per gaudir d'una beca als màsters, i s'anuncien 123 milions més per beques el pròxim curs.

Notícia a: El Mundo

01/02/2021

La Universitat de Barcelona llança l'enquesta Via Universitària de la Xarxa Vives per analitzar què és ser estudiant universitari avui en dia

  • L’enquesta s’adreça a més de 44.000 estudiants de grau i màster de la UB.
  • L’estudi analitzarà l’actual perfil de l’estudiantat universitari, les condicions de vida i estudi, l’entorn socioeconòmic, la satisfacció amb la docència i la universitat, i les expectatives de futur.

Vint universitats de la Xarxa Vives, entre les que es troba la Universitat de Barcelona, inicien avui el treball de camp del programa Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2020-2022). Entre els mesos de febrer i març, més de 44.000 estudiants de grau i màster tindran l’oportunitat de participar en el programa a través de l’enquesta en línia que els farà arribar la UB durant els propers dies.

Via Universitària és un instrument per a la definició de polítiques d’equitat social i de gènere en el sistema universitari i s’alinea amb els resultats de l’informe Eurostudent, que agrupa la mateixa informació en relació a 28 països europeus. L’informe Via Universitària (2020-2022) estudiarà les trajectòries de l’estudiantat des d’una triple perspectiva: l’equitat en l’accés i vida en els estudis superiors, la transformació de la realitat dels estudiants com a resultat d’un entorn social cada vegada més divers, i la qualitat de les metodologies d’ensenyament i aprenentatge.

Els resultats de l’estudi, la publicació dels quals està prevista al maig de 2022, serviran no només com a eina de reflexió i debat, sinó també per a fonamentar les decisions i orientacions de la política universitària que es desenvolupa tant des de les mateixes universitats com des de les administracions públiques.

L’enquesta: seixanta-una preguntes dividides en cinc blocs temàtics.

L’enquesta Via Universitària incorpora seixanta-una preguntes dividides en cinc blocs. Els estudiants valoraran la trajectòria personal a la universitat, les condicions de vida, d’aprenentatge i d’estudi. També s’hi dedica un bloc a les expectatives que els estudiants tenen sobre el seu futur professional. A més, s’incorpora l’anàlisi de la vida quotidiana de l’estudiantat i el nivell de participació en activitats culturals i socials a la universitat. Al llarg de l’enquesta, el estudiants tindran també l’oportunitat de valorar l’impacte de la crisi sanitària en els seus estudis i experiència universitària. El qüestionari finalitzarà amb el recull de dades sociodemogràfiques, que permetrà una anàlisi detallada dels eixos clau del programa segons el perfil dels enquestats que hi participen.

La tercera edició del programa Via Universitària de la Xarxa Vives està impulsada per les universitats Abat Oliba CEU, Alacant, Andorra, Autònoma de Barcelona, Barcelona, CEU Cardenal Herrera, Girona, Illes Balears, Internacional de Catalunya, Jaume I, Lleida, Miguel Hernández d’Elx, Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, València, i Vic Central de Catalunya. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) assumeix la direcció tècnica. El programa també compta amb el suport de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva (AVAP) i de la Generalitat de Catalunya.

Notícia a: Xarxa Vives d'universitats; i Universidad de Barcelona.

14/01/2021

Factors associats a l'abandonament universitari

En el marc del Observatorio del Estudiante de la UCM s'ha publicat un article relatiu a l'abandonament de l'educació superior que analitza els factors que incideixen i el perfil dels estudiants.

Els estudiants amb dedicació a temps parcial abandonen més que els de temps complet, i les variables que discriminen i diferencien entre els estudiants que abandonen i es mantenen a la universitat són: dedicació de l'estudiant, edat, nota d'accés i àrea de coneixement.

Notícia a: Universidad Complutense de Madrid

08/01/2021

Tria bé el teu grau universitari abans d'abandonar-lo

Les dades d'abandonament d'estudis universitaris a Espanya són alarmants. Concretament, el 33,9% dels alumnes abandonen els seus estudis universitaris, i el 12,3% d'ells decideixen canviar de grau.

Així ho reflecteix l'informe Dades i xifres del Sistema Universitari Espanyol 2019-2020 del Ministerio de Universidades, que fa reflexionar sobre els errors que cometen els estudiants espanyols abans de triar el seu grau universitari.

Notícia a: La Vanguardia

11/01/2021

El ministre d'Universitats es reuneix amb representants de CEUNE per afrontar la tornada al curs universitari després de Nadal

La reunió s'ha produït per fer una anàlisi conjunta de les situacions i eventualitats que s'estan donant en la tornada del curs universitari.

S'ha acordat intensificar les reunions amb el Consejo de Estudiantes Universitario del Estado i la Coordinadora de Representantes de Estudiantes de las Universidades Públicas al llarg de les properes setmanes.

Notícia a: Ministerio de Universidades

09/01/2021

Barcelona: els veïns dels barris amb la renda més baixa tenen 10 vegades menys probabilitats d'obtenir títol universitari o de CFGS que els dels barris amb rendes més altes

És una de les conclusions de l’anàlisi “Nivell Educatiu de la Població de Barcelona”, guanyadora del World Data Viz Challenge 2020 Barcelona-Kobe.

Aquest treball mostra, entre d’altres coses, que la distribució de la població +16 segons el seu nivell educatiu màxim és tremendament diferent per barris. El percentatge de població amb estudis universitaris varia des del 5,3% de la Marina del Prat Vermell i el 6,5% de Ciutat Meridiana, fins al 52,7% de la Vila Olímpica i el 51,9% de les Tres Torres.

També mostra una correlació evident entre l’índex de renda familiar disponible del barri de residència i l’assoliment d’estudis terciaris (universitaris o CFGS).


29/11/2020

Catalunya: milloren tots els indicadors d'inserció laboral de les persones titulades, i es constata que l'anglès és la gran assignatura pendent

Els resultats de l’enquesta d’inserció laboral 2020 a les persones graduades universitàries que fa tres anys que es van titular mostren que augmenta la taxa d’ocupació i també millora la qualitat de l’ocupació.

Es tracta del 7è estudi d’inserció laboral dels titulats i titulades d’educació superior de Catalunya. Cal tenir en compte que l’enquesta es va dur a terme entre els primers mesos de l’any 2020.

Notícia a: Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya


17/11/2020

24 hores - Dia de l'Estudiant: ¿què ha canviat durant la pandèmia?

En ocasió del Dia Internacional de l’Estudiant, el 17 de novembre, la RNE va entrevistar a Daniel Valls Broco, estudiant de la Universitat de Barcelona, Jesús González Alonso de Leciñana, estudiant de la Universitat Complutense de Madrid i Marta Gil Riesco, estudiant de la Universitat Loyola de Sevilla.

Ens parlen de la vida quotidiana de l’estudiant en temps de pandèmia, dels canvis i les dificultats, i sobre com l’adaptabilitat i l’organització de l’estudiantat s’han convertit en eixos claus per mantenir una educació de qualitat.

Notícia a: Radio Nacional d'Espanya


07/11/2020

Publicats els resultats de Eurostudent VII amb informació de 26 països europeus. Espanya no participa des de la crisi anterior

Les enquestes de el programa Eurostudent permeten conèixer les condicions de vida de l'estudiantat universitari, incloent les seves dades demogràfiques, el seu origen socioeconòmic, la seva transició a la universitat, els seus ingressos, despeses, ocupació, allotjament, etc.

L'última vegada que Espanya va participar en aquest programa va ser en la 4a ronda, corresponent als anys 2008-2011. Des d'aleshores hi ha hagut tres noves rondes en què no ha participat: Eurostudent V (2012-15), Eurostudent VI (2016-18) i Eurostudent VII (2018-21).

Això deixa a Espanya sense dades per avaluar la situació de l'estudiantat i actuar per millorar.

Notícia a: Euroestudent


27/10/2020

Experts assenyalen que més de la meitat de les professions hauran de reciclar-se en els propers 5 anys

La jornada 'Re-Thinking Learning', impulsada per la Conselleria de Ciència, Universitats i Innovació de la Comunitat de Madrid i organitzada per Fundació Universitat-Empresa (FUE) amb el suport de la Cambra de Comerç de Madrid, ha conclòs que més de 40% dels perfils canviaran i més de el 50% de les professions hauran de reciclar-se en els pròxims cinc anys, segons ha informat la fundació.

A la trobada s'han donat cita més de 150 persones de el món educatiu i empresarial per analitzar les demandes de nous perfils per part del mercat laboral i les respostes que han de donar les universitats davant la nova Llei de la Societat de l'Aprenentatge.

Notícia a: EuropaPress Ministeri


 

27/10/2020

El Govern aprova la convocatòria de 850 ajudes del programa de FPU amb un pressupost de 80 milions

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, a proposta de el Ministeri d'Universitats, un acord pel qual s'autoritza la convocatòria de tramitació anticipada d'ajudes per a Formació del Professorat Universitari corresponent a l'any 2020 (FPU2020), per un import de 79.329.825 , 20 euros.

Aquesta actuació de la Secretaria General d'Universitats permetrà la contractació de 850 investigadors durant quatre anys. Aquests ajuts poden ser complementades amb financiació addicional amb el pagament als pressupostos dels centres d'adscripció contractants.

Notícia a: EuropaPress Ministeri


 

30/06/2020

L'esborrany per derogar el reglament disciplinari universitari del 1954 per fi en fase d'audiència pública

El Ministeri d'Universitats ha publicat l'esborrany del real decret per derogar el encara vigent Reglament de Disciplina Acadèmica preconstitucional que va entrar en vigor l'any 1954.

Així es materialitza  el compromís del ministre amb el Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE) del passat mes de març. CEUNE que ja va treballar intensament en l’elaboració d’un esborrany fa quasi una dècada (2011), previsiblement, veurà properament derogat l’antic Reglament i publicada la nova norma de Disciplina Acadèmica adaptada al context actual.

Notícia a: EuropaPress Ministeri


20/05/2020

La reforma del sistema de beques i ajuts a l'estudi de caràcter general augmentarà el nombre de beneficiaris

Amb l’objectiu de democratitzar el dret a l’educació superior i augmentar el nombre d’estudiants que accedeixen als estudis universitaris, el govern actual de l'estat es proposa apujar un 22,6% el pressupost dedicat a les beques i ajuts a l’estudi.
 
La reforma es basa en quatre punts principals: la modificació dels requisits acadèmics, l'augment del llindar 1 fins a igualar-ho al llindar de la pobresa, l'augment de les quanties fixes en 100 euros i les millores en beques i ajudes a persones amb discapacitat.
Aquesta reforma suposa suavitzar les exigències acadèmiques de manera que la beca estigui més relacionada amb la renda familiar que amb l’expedient acadèmic. Fins ara es demanava una nota mitjana de 6,5 per poder accedir a  l’ajut a l’estudi, a partir d’ara això es modificarà sent 5 la qualificació que es demanarà per poder accedir a la beca, tornant al sistema anterior a la reforma del model en el 2012.
 

A hores d’ara aquest acord de govern està condicionat a l’aprovació dels nous pressupostos del 2021 i els beneficiaris seran 625.515 estudiants.

Notícia a: La Moncloa,  El País,  El Diario.es,  El Confidencial.com, La Verdad, CCOO,  Observatori Universitari


25/02/2020

Enfortint l'equitat participativa a totes les etapes del sistema educatiu

Amb l'objectiu d'assegurar la igualtat d'oportunitats en l'accés i permanència a l'educació, l'equitat educativa en totes les etapes i un ensenyament públic de qualitat com a garantia del dret a l'educació, la revisió i reforma del sistema de beques es perfila com a immediata.

Entre altres mesures, aquestes millores consistiran a augmentar el finançament de les beques, millorar els ajuts, amb especial atenció als ajuts concedits per raons socioeconòmiques, modificant el primer llindar de renda per ampliar l'accés dels sol·licitants amb més baixos recursos, i resoldre les convocatòries abans de començar el curs acadèmic. Igualment, es baixarà la nota mínima a 5 per poder accedir a les beques i es preveu l'eliminació dels coeficients variables i la revisió dels criteris de reintegrament de les beques. Aquesta revisió del sistema de beques també es marca l'objectiu de facilitar la mobilitat i la residència de l'alumnat del mitjà rural.

Es vol crear una estratègia del sistema estatal de beques per a la pròxima dècada i revisar l'estructura dels llindars i dels requisits acadèmics per guanyar en progressivitat i en igualtat d'oportunitats. De la mateixa manera, es pretén que aquests ajuts siguin compatibles amb la vida laboral, flexibilitzant les opcions per així reduir l'abandonament dels estudis. Totes aquestes iniciatives es duren a terme amb el consens de la totalitat de la comunitat educativa i en el marc del Observatorio de Becas com òrgan encarregat de vetllar per l'equitat, eficiència i transparència del sistema de beques.

Notícia a Publico.es  i  Europapress


19/02/2020

Els estudis de doctorat i la connexió amb la societat

La notícia de El Mundo, recull les xifres publicades per l'OCDE que confirmen que des del punt de vista professional és millor tenir un doctorat, ja que a part d'aprofundir en el coneixement específic i la formació, facilita la incorporació en el món laboral. En el seu informe Panorama de la Educación 2019, diu que el 5% dels doctors tenen més possibilitats de trobar feina que els que només tenen un màster.
Tanmateix, sembla que no tots els títols de doctor que s'obtenen en l'estat espanyol, són rellevants per a les nostres necessitats. En els casos dels doctorats que no pertanyen a les àrees relacionades amb l´I+D es veu més com una qüestió de prestigi.
Segons els experts, un dels problemes històrics és la desconnexió entre el treball teòric que fan els investigadors i la seva producció pràctica en el sector productiu, de la mateixa manera que les tesis investigades haurien de cobrir necessitats pràctiques, aportar coneixement i respondre a les necessitats reals de la societat.
Segons l'OCDE un 0,7% de la població espanyola d'entre 25 i 64 anys té un doctorat, percentatge lleugerament inferior a l'1,1% de la Unió Europea. Aquesta data, potser és conseqüència també i reflecteix un fet característic que és que el sector industrial espanyol està format bàsicament per pymes. Aquest fet es considera un factor en contra a l'hora d'incorporar els doctors al teixit productiu i en un món laboral on cada cop més s'automatitzen els processos, la formació del doctorat aporta un marc teòric i un pensament crític que permet resoldre problemes mitjançant un mètode científic.

Notícia a El Mundo


10/02/2020

L’informe Universidad Española en Cifras (CRUE) conclou que les beques Wert són regressives i excloents amb els alumnes

D’acord amb la notícia de eldiario.es, l'últim informe de la CRUE (Conferencia de Rectores de Universidades Españolas) demostra que el mètode de beques que va dissenyar l'exministre d'educació José Ignacio Wert és excloent. Aquest model de beques i ajudes a l’estudi  va implantar que, per mantenir la beca, a partir del segon curs s'hi havia d'aprovar tot el curs anterior o el 80% dels crèdits amb una nota mitjana d'entre 6 i 6,5 en funció del grau. Amb aquesta nova mesura es va trencar el funcionament històric de les beques que es mantenia amb aprovar les assignatures.

En l'informe es pot llegir que aquests nous requisits acadèmics deixen fora més de 45.000 alumnes que complint les condicions econòmiques per accedir a la condició de becari es veuen obligats que les seves famílies facin un esforç extraordinari i en alguns casos hagin d'abandonar els estudis. Llavors són gairebé 50.000 estudiants que perden la beca perquè no arriben als requisits acadèmics requerits, però que per la seva renta els hi correspondria.

En educació la situació socioeconòmica de les famílies influeix directament en el resultat acadèmic, que sempre afavoreix als més adinerats, però està estudiat, per exemple a PISA, que en igualtat de condicions els resultats serien els mateixos.

L'informe de la CRUE també ha avaluat quin cost té pel país l'abandonament universitari prematur, qüestió que es relaciona en cert grau amb la mesura Wert. Molts estudiants deixen els seus estudis perquè perden la beca i no es poden pagar la carrera.
Es va estudiar la generació d'estudiants que va entrar en el curs 2013-14 i es va analitzar els que ho van deixar, en quin curs i calculant quan es va invertir en ells (encara que un estudiant no gaudeixi de beca, estudiar a la universitat està subvencionat). En total i segons els rectors es van perdre 323 milions d'euros en les universitats públiques i 75 milions d'euros en les privades.

Notícia a: eldiario.es

La Universidad Española en Cifras

La Universidad en Cifras. Resumen Ejecutivo

Presentación la Universidad en Cifras


03/02/2020

La inclusió com assignatura obligatòria del sistema universitari espanyol

La inclusió de l’alumnat i altres membres amb discapacitat de la comunitat universitària en l’ensenyament superior es promourà mitjançant una aliança institucional entre la Conferencia Estatal de Defensores Universitarios (CEDU) i el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI)

Totes dues institucions han signat un conveni on s'estableixen unes línies de cooperació amb la finalitat de recolzar la dimensió inclusiva de les persones amb discapacitat del sistema universitari espanyol i fer un estret seguiment perquè els membres de la comunitat universitària amb discapacitat pugui exercir els seus drets i desenvolupar-se personalment i acadèmicament.

Tanmateix, s'ha destacat com en aquesta última dècada, quan les lleis estatals i la regulació de la universitat han avançat, hi ha hagut resultats positius per a la inclusió a la universitat. De la mateixa manera que s'ha insistit en la importància de la col·laboració i proposta de solucions per part de la societat civil, la predisposició a rebre i compartir coneixements entre tots, i estudiar les situacions de discriminació i de falta d'igualtat que es puguin produir.

Notícia a CERMI (Comité español de representantes de personas con discapacidad)


16/01/2020

Les Carreres Universitàries amb més futur laboral estan relacionades amb la tecnologia i la salut

Tanmateix cal destacar que una investigació alerta del risc real de quedar-se fora de la Revolució 4.0

En plena era de la robòtica, la intel·ligència artificial, la biotecnologia o els vehicles autònoms, les xifres d'alumnes matriculats en les titulacions STEM han caigut un 30,5% des del curs 2000-2001, fet que anticipa un futur tecnològicament dependent i un risc real d'estar fora de la Revolució 4.0. Les sigles STEM es refereixen a les titulacions de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Segons l'estudi "La contribución socioeconòmica del sistema universitario español", només un 18,4% d'estudiants a l'estat espanyol es matricula en les enginyeries i un 5,9% per les ciències. Si comparem aquestes xifres amb altres països de la Unió Europea, queda reflectit que el país patirà en un futur no molt llunyà un dèficit de professionals en sectors bàsics per al desenvolupament de la societat del coneixement i la tecnologia, a part d'ampliar l'escletxa de gènere respecte a la inserció laboral i salarial a causa del fet que les estudiants femenines tenen encara menys predisposició a escollir aquests estudis tècnics.

Per tant en aquesta investigació realitzada per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) queda reflectit que s'han d'impulsar modificacions en el marc normatiu perquè aquestes titulacions tinguin una presència mínima i obligatòria en les universitats, tanmateix també es reclama que aquestes millores es puguin implementar d'una manera àgil i alerta de l'excessiva lentitud de la burocràcia institucional.

Aquesta investigació coincideix amb el rànquing que elabora anualment el Departament de Treball dels Estats Units amb les carreres universitàries amb més futur. Per elaborar-ho primer fa una recerca amb els 100 treballs que tenen més demanda d'ocupabilitat. Per realitzar aquesta última llista han agafat com a referència les xifres des de 2016 i han estimat així, quines són les carreres amb més futur de 2020 a 2026. Encara que són xifres referents de la població dels Estats Units, la seva estabilitat econòmica marquen un punt en comú que es pot aplicar a altres països desenvolupats.

Segons aquesta publicació, les carreres amb més futur l'any 2020 són:
Enginyeria de software, Odontologia, Infermeria, Medicina, Matemàtiques, Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Màrqueting, Òptica i Optometria, Dret, Arquitectura Tècnica, Administració i Direcció d'Empreses, Veterinària, Enginyeria Informàtica, Enginyeria Mecànica, Psicologia, Economia, Logopèdia, Enginyeria Civil i Farmàcia.

Aquest llistat coincideix amb les disciplines STEM i les carreres relacionades amb les c