Inserció professional a Espanya

Les enquestes d’inserció professional se solen dur a terme entre graduats que van finalitzar els estudis 3 o 4 anys enrere. Segons l'informe Inserción laboral de los egresados universitarios. La perspectiva de la afiliación a la Seguridad Social del Ministerio de Educación, per als llicenciats/des el 2009-2010 la seva situació a data de 2014 és*:

  1. La taxa de afiliació (altes a la Seguretat Social) un any després de finalitzar els estudis és, per al total de llicenciats/des, de 43,4% i, quatre anys després (al 2014), de 64,4%. Segons rames de coneixement, les millors taxes les assoleixen al cap de quatre anys els i les llicenciades en Ciències de la Salut (71,4%) i, les pitjors, els de Arts i Humanitats (48,8%).
     
  2. Per titulacions, les taxes més elevades de afiliació es corresponen amb les carreres de Medicina (92,9%), Òptica i Optometria (84%) Ciències Actuarials i Financeres (84%), Enginyeria  en Automàtica i Electrònica Industrial (82,6%) i Enginyeria Electrònica (82,5%). Les taxes més baixes en afiliació es donen per a diverses titulacions de Filologia (gallega, hebrea, romànica, eslava, àrab, portuguesa, alemanya, italiana), Història, Belles Arts, Enginyeria Tècnica Naval i Radioelectrònica Naval; totes elles amb  taxes menors al 45%.
     
  3. Les majors taxes d’ocupació s’observen a Catalunya (82,8%), Illes Balears (81,1%) i Aragó (80,9%). Les menors van ser a Canàries (66,9%), Andalusia (67,5%) i Extremadura (69,1%). 
     
  4. Més de la meitat de titulats/des estava treballant als tres mesos de finalitzar els estudis. El 29,3% ja ho feia mentre estudiava i va mantenir el treball més de 6 mesos després. El 24,7% va tardar menys de tres mesos en trobar feina.
     
  5. El 7,8% de les persones titulades el 2009-10 treballava a l’estranger el 2014. Per rames de coneixement, Enginyeria i Arquitectura registren el major percentatge d’ocupats a l’estranger.
     
  6. El 43,2% dels i les titulades assalariades el 2014 ho estaven amb un contracte indefinit, el 33,9% amb un contracte temporal, el 12% amb un contracte en pràctiques, formació o becari i el 10% és empresari o treballador autònom.
     
  7. Pel que fa al tipus de jornada, un 76,5% dels titulats l’any 2010 treballava a jornada completa el 2014. 
     
  8. Els titulats a universitats privades tenien una taxa d’atur 7 punts menor que a les públiques. 
     
  9. L’ajust entre la formació i l’ocupació millora des de la primera ocupació fins a l’actual, de manera que mentre el primer any (2011) un 48,5% dels titulats treballava en una ocupació que requereix formació universitària, el quart any aquest percentatge passa a ser del 55,5%. No obstant, el 44,5% dels universitaris donats d’alta a la Seguretat Social no pertanyia a grups de cotització universitaris. Només un de cada dos titulats aconsegueix treball d’acord amb el seu nivell formatiu.
     
  10. En relació amb la sobrequalificació autopercebuda, tres de cada quatre titulats/des consideren que duen a terme en el seu treball tasques pròpies del seu nivell de formació universitària. Per rames de coneixement, els que s’han titulat en Ciències de la salut consideren en major proporció que el seu treball s’adequa al seu nivell de formació, un 93,1% enfront el 67,7% dels de Ciències Socials i Jurídiques.
     
  11. El 72% que ha treballat des de que va acabar els estudis considera que la seva titulació li ha servit per trobar feina. La percepció més positiva, per rames d’estudi, la manifesten els titulats/des en Ciències de la Salut i la més negativa els titulats/des en Arts i Humanitats. 
     
  12. Pel que fa a la mobilitat geogràfica respecte a la comunitat autònoma d’estudi, el major percentatge de titulats/des que treballa a la comunitat on va estudiar es donava a les Illes Balears (91,2%) i el menor a la Comunitat Foral de Navarra (47,7%).

Les característiques dels i les estudiants universitàries el 2011 eren**:

  1. El 52,2 % dels graduats universitaris entrevistats continuen vivint a casa dels pares malgrat el seu elevat nivell d’ocupació i de la seva edat mitjana (28 anys).
     
  2. La gran majoria dels titulats (el 74,8 %) van cursar carreres que van triar com a primera opció.
     
  3. Els procediments formals de cerca d’ocupació (resposta a anuncis de treball, contacte amb empresaris o amb agències públiques d’ocupació) són els més utilitzats. No obstant això, el procediment més efectiu continua sent la intervenció d’amics i familiars.
     
  4. Els graduats universitaris tarden una mitjana de 6,2 mesos a trobar la primera feina des que han finalitzat els estudis universitaris.
     
  5. Malgrat que els primers contactes amb el món laboral normalment impliquen una relació contractual de caràcter temporal (74,9 % en la primera ocupació), al cap de tres anys els graduats aconsegueixen un grau d’estabilitat molt superior. En l’última ocupació, els contractes indefinits suposen el 45,1 % del total de contractes dels graduats de la mostra.
     
  6. Tant els salaris com l’ajust entre la formació i l’ocupació milloren des de la primera ocupació fins a l’actual. El desplaçament de la distribució salarial cap a nivells més elevats és particularment intens en els primers anys.
     
  7. En l’última ocupació, el 27,6 % dels entrevistats assenyala que el seu nivell de formació és superior a les tasques que desenvolupa al seu lloc de feina, i un 10,4 % indica que per fer la feina que fa no cal tenir titulació universitària.
     
  8. Els graduats més satisfets i amb millors ocupacions són els d’universitats privades i els que han cursat branques de ciències de la salut i tècnica. Els que apareixen sistemàticament amb pitjors condicions laborals són els graduats en humanitats.

Font: 1. Inserción laboral de los egresados universitarios. La perspectiva de la afiliación a la Seguridad Social. 2015. Conferencia de Consejos Socaiales. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Font:  2¿Universidades sin clases?; Condiciones de vida de los estudiantes universitarios en España (Eurostudent IV). 2011. © Secretaría General Ténica. Subdirección General de Documentación y Publicaciones. 2. J. G. Montalvo (2007), “La inserción laboral de los universitarios. Entre el éxito y el desánimo”, Panorama Social, 6, 92-106.